autor

 

Eppendorf 1929 – Berlín 1995

 

Figura emblemàtica de l’escena teatral europea de la segona meitat del segle XX. La seva obra, una vintena de peces, és basteix sobre les ruïnes de la segona postguerra mundial.

Müller construeix els seus textos de fragments escrits en diverses èpoques i residus d’història i planteja la confrontació de l’home davant la mort a través de metàfores extretes de la guerra, l’erotisme i la malaltia. La carn i la sang són les matèries de l’home i de la història.

 

Els seus primers textos són una crítica de l’Alemanya de l’Est, però a mesura que passen els anys s’interroga cada cop més sobre la modernitat per mitjà dels textos clàssics.

Aquest acostament és per a ell com un diàleg amb els morts: les seves reescriptures uneixen passat i present, reconecten circuits interromputs i mediten sobre els reptes vitals que contenen per tal de reactivar les possibilitats latents d’aquests textos.

A partir dels anys vuitanta, Müller comença a dirigir els seus propis textos.