notes de direcció

 

• La troballa literària-dramàtica de Müller resideix en la intensitat d'un monòleg que trenca amb les estructures establertes del drama. En la seva reelaboració de materials configura un text sense fractures en el que tant la lírica com l'èpica reprenen el seu transcurs dins del drama.

 

• Jasó representa la figura del colonitzador. Jasó, telefònic, desdoblat, amb aires de “matón eviscerat”, sense daga i amb llanterna.

 

• Müller és un bisturí, un escarpell que, en les mans del director, permet accedir a un nivell molt profund de l’ésser i treure a la llum els registres que deixa la història al cor.

 

• Medea, dempeus, ha vingut per a complir el seu acte, per a sostenir amb la seva presència, i l’energia de la seva imatge, el discurs que Müller ha escrit per a ella, per a maleir i condemnar, per a cridar venjança. Per a calcular els danys fets al seu cos, a la seva estirp, al seu amor... Sap esperar el seu torn, en quin moment aparèixer en front l’espectador per a dir –assajar?— la seva part.

 

• Viatge a l’Avern. Avern amb un mar de fons, Avern-traster, Avern plastificat, Avern totalitari.

 

• Imagino que Medea em mira de gairell, em fa caure en un parany, em sedueix. Em concentro en el seu cos: en les espatlles, en la respiració, en les mans que colpegen el pit amb força. El seu rostre és potser el més expressiu que he vist, la seva llengua, les seves celles. Hi ha una embruixadora en cada part del seu cos que clama justícia. Som acusats o jurats?

 

• Medea confinada, desmemoriada, psicopàtica, androfòbica, castradora, ansiosa per la llibertat, però agorafòbica a un temps, espera.

 

• Material Medea ataca i fereix directament la memòria sensorial i emocional i ens arrossega a aquells racons obscurs de la nostra memòria col·lectiva i ens obliga a interpretar el rol d’oient, defensor, jurat i botxí.