sinopsi

 

Medea, el mite grec i obra teatral d’ Eurípides, és una de les tragèdies hel·lèniques més representades en la història del teatre. Medea es el símbol del dolor d’una dona rebutjada, maltractada per una “fal·locràcia” en la que ser dona implica ser esclava de les decisions i vicis propis de l’univers masculí que per convenció cultural, social i fins i tot per la força, ha d’obeir amb submissió. Medea és la cara de la rebel·lió, de l’odi, de l’ira. És la supervivent d’una traïció que sobrepassa el seus límits per transgredir-los. És la mare que per dolor, per despit i per venjança, és capaç de matar al seus fils. L’escriptor alemany Heiner Müller construeix el seu discurs poètic a partir de l’obra Medea i de la llegenda hel·lènica de Jasó i els Argonautes, per reinterpretar la història d’un món, saquejat i devastat per interminables i estúpides guerres. Medea i Jasó són la humanitat que intenta justificar les seves accions i vicis per el poder, la traïció i la venjança.