el mite de Medea
Medea, filla d’Eetes i de la deessa Hècate, s’enamora perdudament de Jasó a causa de la intervenció d’Eros. Roba el velló d’or per la voluntat de Jasó i s‘escapen a Grècia.
Per a poder fugir, Medea mata a Apsirto, el seu germà, el talla a trossets i els llença al mar amb l'objectiu d'entretenir al seu pare. Tot i que Jasó arriba amb el velló d’or, Pèlias (rei de Iolcos i tiet de Jasó) es nega a entregar-li el tro que li pertoca. Medea conspira per a que les pròpies filles de Pèlias el matin. Un cop mort Pèlias, Medea i Jasó abandonen Iolcos i marxen a Corint sota la hospitalitat del rei Creont.
Anys més tard, Jasó pacta amb el rei Creont abandonar Medea i casar-se amb la seva filla Glauca. Medea, gelosa i ferida, envia als recent casats un mantell de increïble bellesa. Glauca s’emprova el mantell embruixat que s’encén com una torxa abraçant l’innocent núvia juntament amb Creont que pretén salvar-la.
Medea no s’oblida de Jasó i mata als fills dels dos.
Medea Material
La Medea Material de Müller és sens dubte una de les grans obres de l’escena contemporània. La seva força i la seva esquinçadora vitalitat la converteix en un text quimèric que impulsa, per la seva naturalesa, concrecions escèniques infinitament llunyanes entre si.
Heiner Müller agafa el mite de l’embruixadora per tornar a explicar la historia de la Europa saquejada i devastada per infinites guerres. Medea i Jasó són la dona i l’home que intenten dotar de sentit accions les quals estan condicionades per la massa. Són personatges, enigmes encreuats, arquetips. Són actors i espectadors de la història, paraula enmig d’una textualitat oberta a infinits significats, una textualitat urgida del batec interior d’un sentiment, de la impossible escriptura de l’angoixa, l’acció del cor que intenta immobilitzar el temps.
Müller construeix un discurs poètic per a reflexionar sobre el lloc de “l’altre cultural”, sobre la colonització i el rol de la dona en les societats patriarcals i masclistes.
Müller desenvolupa i supera el teatre èpic i especialitza el conflicte en una escriptura que ha de ser necessàriament cos.
Medea Material corporalitza una vivència terrible, conjura la mort i reclama la pau.